Aquí trobaràs textos de gent que parla del Plus 65.
Carta als actors
Aquesta és una carta d’agraïment i de comiat.
Us vull donar les gràcies per confiar en mi plenament aquests quatre anys. Sense vosaltres aquest projecte no seria el què és, no hauria arribat on ho ha fet. Ho he dit moltes vegades i ho torno a dir. Crec sincerament que el que hem fet és una cosa important, una cosa gran. Alguns de vosaltres ni tan sols havíeu pujat mai a un escenari. I s’ha de ser valent per fer-ho, i ho heu fet. Heu posat el cor, la passió i l’abnegació i ho heu aconseguit. Felicitats. A aquells que ja sabien el que significava representar una obra de teatre també us he de felicitar. Doncs no hem fet obres convencionals, ja fos per la gramàtica de l’espectacle, ja fos per l’estructura dramàtica o pel meu imaginari que de vegades, fins i tot a mi, em sembla força estrany. I malgrat tot heu estat allí per defensar la feina feta. Felicitats, doncs.
Quatre anys, dues obres de text estrenades, una més inacabada i un parell de peces de carrer. Algú podria dir que podíem haver fet més, jo crec que no, crec que hem fet molt. El Plus té el seu ritme de treball derivat dels processos de creació col·lectius que portem a terme i de la idiosincràsia del propi grup: un grup d’alumnes que volen fer d’actors de tant en tant, que tenen més de 65 anys amb una experiència i tècnica teatrals bastant dispar. Crec que no ho teníem fàcil i tot i així ho hem fet bé. I disculpeu la poca modèstia, però crec que ara és l’hora de reivindicar la feina feta i sobretot posar-la al seu lloc. Hem fet molta feina i l’hem fet bé. Altre cop felicitats, doncs.
Ha estat tot un plaer treballar amb tots vosaltres i podria estar tota una vida parlant de la complicitat recíproca que hem tingut, del què hem aprés, del què hem sentit i del què ha suposat treballar junts. Per què fa a mi, sempre he dit que el Plus 65 ha sigut l’experiència teatral més satisfactòria que he tingut mai. I ara crec que toca tornar-ho a dir. I tot això, gràcies a vosaltres. Gràcies, sincerament.
Tanco una etapa i la tanco content i satisfet. Només tinc un espina clavada i aquesta és la continuïtat del projecte. Només desitjaria que el futur del Plus 65 es decidís aviat i tinguéssiu ràpidament un nou director. Un director amb el què confiéssiu com heu fet amb mi. I que tornéssiu a assajar una altra obra. I que tornéssiu a gaudir com gaudiu dels assajos. I què poguéssiu estrenar l’obra. I que em convidéssiu a l’estrena. I que pogués riure i plorar amb les vostres interpretacions. I què us pogués aplaudir des de platea com un espectador més. I saludar-vos en acabar l’obra. I anar a fer un beure o dinar o sopar. I riure, riure una bona estona al vostre costat.
Amics, m’acomiado de tots vosaltres, però espero tornar-vos a veure ben aviat. I què sigui en un teatre. Vosaltres a dalt i jo a baix.
Moltes gràcies per tot i fins aviat.
xavier pla
juliol 2008
Hola a tots, tant sols us vull agraïr la possibilitat de possar el meu granet de sorra en aquest projecte que heu construit, per a mi és un honor sortir a un escenari amb vosaltres, des de el moment que vaig trepitjar la sala on treballeu em vaig sentir particep d'algo molt gran que entre tots heu construït. Les meves més sinceres felicitacions, espero estar a l'alçada de le vostres ilusións e implicació. Us puc assegurar que ha partir d'ara us heu convertit com actrius i actors en una referencia a seguir per a mi.
Moltes gràcies i molts petons.
Francesc Sala
juny 2008
Felicitats gent del “Plus 65”
Un grup d’amics i amigues de teatre,
com jo, dins del col·lectiu dels jubilitats,
han participat junts en una obra,
pensada per a gent de la seva edat.
Dins l’escola de teatre “galliner”
s’ha creat la secció “plus 65”
per a que els més veterans puguin fer
teatre, per a mantenir-se ben actius.
Amb experiències i anècdotes,
viscudes pels propis actors i actrius,
els directors ha muntat una obra
feta a mida d’aquest col·lectiu.
Titulada “Tres vegades immortal”
n’ha sortit una obra ben reeixida,
gairebé pròpia de professionals,
que ha tingut molt bona acollida.
Alguna anècdota era punyent,
però el seu to les suavitzava,
en el seu ànim eren ben conscients,
del caire d’humor que se l’hi donava.
Mentre alguns havien fet teatre,
per altres era el bateig teatral,
però certament tant els uns com els altres,
varen deixar el seu pavelló prou alt.
Per consegüent volem felicitar-los,
pel bon èxit que el grup ha abastat,
per la qual cosa cal encoratjar-los,
perquè aquest no sigui un fet aïllat.
I a n’aquells que tingueren la idea
d’obrir un camí per als més veterans,
com als que han fet i dirigit l’obra,
també felicitats, i... Vinga, endavant!
Lluís Torner i Calliçó
Girona, març de 2005
Dedicat als companys i companyes que han intervingut a n’aquesta experiència
Plus 65
A diferència d’algun crític que marxa del teatre després de quinze minuts de funció i es permet la lleugeresa mal educada i pedant d’intuir i preveure tot el que passarà jo vull ser més, si em permeten, que aquesta Santa Inquisició i em llanço a escriure una columna teatral d’un espectacle que en aquests moments encara no he vist, però que sí penso veure, m’agradi o no m’agradi. Perquè no sap més aquell que alliçona si no el que escolta la lliçó i per escoltar i després alliçonar s’ha d’haver tastat el pastís de la positivitat per perdre la gana de l’ambició i haver pres la píndola de la humiltat per curar el mal del menyspreu.
SI dic tot això es perquè em sembla una idea maravellosa l’experiment teatral de donar veu als més grans... als que ens han precedit. El projecte Plus 65 que ha engegat l’escola d’El Galliner és el millor homenatge que podem fer als nostres mestres... als mestres de veritat... als mestres de la vida. Abans que a algú se li passi pel cap destrossar alegrement aquesta feina plena d’il·lusions demano un punt de reflexió de comprensió justa per saber posar en el prestatge adequat aquesta proposta teatral.
En aquest país som especialistes a oblidat i també oblidem aquells que un dia van ocupar el nostre lloc. No hi ha res mes trist que un actor oblidat... Txèkhov té un monòleg meravellós sobre aquest personatge destruït per l’oblit i s’anomena El cant del cigne, els el recomano.
Sempre he admirat els actors grans... sempre m’he posat al seu costat i els he deixat parlar per aprendre de totes i cadascuna de les seves paraules. Les noves generacions no entenen que la vellesa és un valor en alça i en canvi se n’allunyen pensant que no hi ha res millor que la modernitat imperant.
Jo voldria estar al mig de la travessia: a prop d’una riba nova però sense perdre el referent de la terra que deixo enrera. Felicito els valents avis de la nostra ciutat per pujar dalt d’un escenari i des d’allà donar-nos punts de referència, històries en què poder-nos emmirallar i treure’n conclusions. Admiro la valentia callada dels que han viscut una vida intensa i a vegades feixuga, respecto tots els actors que han participat en aquesta feina seriosa del projecte Plus 65 mentre oblido discursos pretensiosos del que ens volen fer mal sense saber que el plaer de trepitjar un escenari és molt més fort que la ferida que a vegades ens provoquen vocacions artístiques frustrades.
Martí Perraferrer i Vayreda
Diari de Girona, 8 de Març de 2005
