grup de teatre de gent de més de 65 anys
Navegació  
  Home
  Història del Plus 65
  Espectacles
  Qui som
  Premsa
  Què diuen del Plus 65
  Galeria
  Últimes Notícies
  Contacte
  Llibre de Visitants
  Afegeix el teu link
Premsa
ENTRE MAYORES, Setembre 2008 pg. 30 i 31




DIARI DE GIRONA, dimecres
23 de Maig de 2007,  Edició digital n. 2699

 
Plus 65 estrenarà diumenge a Girona la creació pròpia «Jo sóc, jo estic»

 
D.B., GIRONA


Els comportaments de la gent de la tercera edat sovint es poden tipificar: juguen a la petanca o a cartes i tenen cura dels néts. Però, fins a quin punt han estat ells qui ha decidit portar aquesta vida? Han escollit lliurement?
Aquestes preguntes van servir a la companyia de teatre Plus 65 de Girona per obrir un procés reflexiu i d’escriptura dramàtica que ha donat com a fruit l’obra jo sóc, jo escric, que s’estrenarà diumenge vinent al Teatre Municipal de Girona (19 hores).
El director de l’obra, Xavier Pla, va explicar ahir que per estructurar la posada en escena es va prendre com a punt de partida l’estructura dramàtica de la pel·lícula Àngel exterminador, de Luis Buñuel.
Aquest film situa gent benestant dins una casa celebrant una festa, però quan intenten sortir s’adonen que no poden. Només quan es desprenguin de la màscara social amb què van entrar, seran lliures i podran abandonar la casa.
No calen comentaris sobre el paral·lelisme entre el film de Buñuel i l’obra de teatre.
Plus 65 és un projecte europeu iniciat per l’anglès Peter Avery i dirigit i proposat a l’escola de teatre El Galliner de Girona per Tazmin Townsend l´any 2004.
Plus 65 va posar l’any 2005 una primera obra en escena, Tres cops immortal, que es va estrenar al Teatre de Sant Domènec i després va fer una gira per una quinzena de centres cívics de comarques.
Segons Quim Noguera, director d´El Galliner, a Girona ja hi ha grups amateur de teatre d’aquesta edat, però «aquesta és una experiència diferent perquè, a més a més d’interpretar el text, volem que siguin creatius».
Els membres de Plus 65 són una tretzena de persones majors d’edat, majoritàriament dones i procedents de pobles de les comarques gironines.
Alguns d’aquests actors i actrius van explicar ahir que muntar l’obra de teatre ha significat un «procés de descoberta».
«És com un joc entre nosaltres que ens ajuda a saber presentar-nos d’una manera més natural», van afegir.


Diari El punt – dimecres 23 de Maig de 2007

 
El projecte Plus 65 continua posant vivències dels actors per elaborar obres dramàtiques

 

«Jo sóc, jo estic» parteix d’un estudi de conductes

DANI CHICANO. Girona
El Projecte Plus 65, un curs de teatre per a gent de més de 65 anys, continua posant vivències individuals de tots els components del grup per tal de fer la dramatúrgia dels seus espectacles. El dia 27 vinent (19.00 h), al Teatre Municipal de Girona, s’estrenarà jo sóc, jo estic, una peça dirigida per Xavier Pla i muntada seguint aquest eix irrenunciable.

Elaborar una peça teatral fruit de les vivències individuals de tots els membres i potenciar l'intercanvi d’experiències amb grups similars són els dos grans eixos del Projecte Plus 65, que es va iniciar a l’escola El Galliner el 2004. En aquella ocasió, el resultat, també amb direcció de Xavier Pla, guió d'Anaïs Schaaff i supervisió de Tamzin Towsend, es va titular Tres cops immortal, i es va basar en els records d’infantesa de l’època de postguerra dels participants.

jo sóc, jo estic, segons el seu director, Xavier Pla, «mira cap el futur». Parteix d’un estudi de les conductes del col·lectiu de gent de més de 65 anys: «Els dissenyem un mode de vida per ocupar-los –diu el director–, sense pensar que ells poden ocupar-se sols amb allò que vulguin.» Pla atribueix això a dues raons, o bé la compassió, la llàstima i la bona fe, o bé que convé que siguin útils a la família, tenint cura de néts o llars. «L’espectacle ha de ser un toc d’atenció a aquest fenomen i una mena de reivindicació de l’anomenada tercera edat», segons Pla.

A partir d’aquest estudi de conductes i d’exercicis d’escriptura sobre els somnis i desitjos dels participants, i partint de l’estructura dramàtica de la pel·lícula El ángel de la muerte, de Luis Buñuel, es va anar construint Jo sóc, jo estic, una obra que no és de text i que se cent
ra més en el gest i el moviment.

Els intèrprets són Pilar Alsina, Maricreu Ariño, Josep M. Busquets, Montse Cabarrocas, Diego Calderón, Mercè Compte, Josefina Espinosa, Francesca Ferrer, Flori Martin, Rosa Nou, Carme Pellicer, Esperanza Rodríguez i Mercè Viñas, i hi col·laboren Angelina Casadevall, Ariadna Doll, Natàlia Peries, Josep Recasens, Albert Reverendo i José A. Ruiz.



DIARI DE GIRONA, dimarts 8 de Març de 2005

 

ENTREVISTA XAVIER PLA Director de «Tres vegades immortal»

 

«M’ha sorprès la frescura que tenen aquests actors amateurs i majors de 65 anys»

 

Albert Soler, GIRONA

Tres vegades immortal és l’obra que es va representar el cap de setmana passat a Girona, dins del projecte Plus 65. Això significa que tots els actors són majors de 65 anys, i la majoria totalment novells en qüestions teatrals. Xavier Pla és el director de l’obra.

 

-          Té unes dificultats pròpies, dirigir actors de més de 65 anys?

-          Sí, és clar. Les pròpies de l’edat. Per exemple, és més problemàtic aprendre’s el text de memòria, o les accions que s’han de desenvolupar damunt de l’escenari, així com les variacions de llum i so. És molta informació condensada, que a determinada edat costa més d’aprendre. També hi ha dificultats de psicomotricitat: determinats moviments o accions no es poden fer. Però la resta, no he trobat més dificultats.

-          És una mica com treballar amb nens?

-          Pot haver-hi alguns paral·lelismes. Però penso que és un tòpic exagerat dir que els avis són com els nens petits: poden ser semblants en algunes coses, però en altres no ho són. Treballar amb ells tenint al cap el tòpic que són nens seria un error, perquè és gent amb un recorregut vital al damunt, amb tot un background que no té un nen. Ara bé, en algunes coses sí que semblen nens; si el tòpic existeix, és per alguna raó, no ens enganyem.

-          Com ho porten, el fet de ser dirigits per algú molt més jove?

-          Molt bé, m’han donat tot un vot de confiança que jo agreixo molt. Per a ells és més important que jo hagi estudiat teatre i porti molts anys fent això que el fet que sigui més jove que ells. Suposo que també tenen en compte que trobar algú més gran que ells perquè els dirigeixi, és força difícil.

-          Matemàtica pura. Que l’ha sorprès de l’experiència?

-          Moltes coses, perquè a més de l’handicap de ser gent gran, hi havia també el que la majoria era la primera vegada que feien teatre. Tanmateix, aquestes dues variables m’han provocat força sorpreses. Per exemple, tenen una frescura que jo desconeixia; em refereixo que no mostren cap objecció en dur a terme qualsevol situació que el director els planteja. Un professional té en compte la seva carrera, el seu prestigi, etc, mentre que per a ells és com una mena de joc. Tenen una facilitat a l’hora d’enfrontar-se a les escenes que no tenen altres tipus d’actors. Són persones que parteixen de la base que són grans i que no saben res de teatre, i se’n fien totalment del director. En aquest sentit, són actors que ofereixen molts pocs problemes a l’hora de treballar amb ells.

-          Jo pensava que la gent gran és molt maniàtica, i que precisament per això posarien més dificultats per ser dirigits.

-          És veritat que a partir d’una edat les dèries de cadascú, el caràcter... i tot això amb l’edat s’accentua. Això ho he pogut constatar. Però per a ells el que estan fent és molt important, i en partir de la base de que no saben res, estan tota l’estona molt atents.

-          L’obra tracta de la postguerra, ha provocat especial emoció en els actors recordar fets que potser van viure?

-          Sí i no, perquè l’obra està construïda a partir d’anècdotes personals seves, però en el resultat final estan ficcionades. D’altra banda de la postguerra fa molts anys, tots han viscut ja moltes coses des d’aleshores. Han viscut tants canvis que crec que ja estan mol de tornada de tot plegat, i els afecta menys a nivell emocional. A més cal afegir que l’obra té un component molt important de farsa, no és realista; i per tant, té pocs elements susceptibles de crear aquestes emocions.

-          Els propis actors han aportat detalls al muntatge?

-          Han aportat moltes coses; més que grans idees, detalls dels seus personatges. Al començament no tant, però quan se’n van adonar que jo donava llibertat a les seves aportacions es van llençar. L’obra s’ha construït a partir d’un text original, però també de les seves aportacions, molt importants.









Hora  
   
Pàgines que ens ha citat  
  www.ancianidad.com
www.solomayores.net
www.gentgran.org
www.masde55.com
webscat.ppcc.cat
elrincondeloles.blogspot.com
www.nosaltres.cat
 
Visites  
  juegos gratis
juegos gratis
 
Ciutats que ens han visitat  
  Barcelona, Girona, Vigo, Castellbisbal, Madrid, Salamanca, Puerto de Santa Maria, Hospitalet de Llobregat, Sevilla, Logroño, Tarragona, Lleida, Igualada, Ripollet, Valencia, Marbella, Santa Bárbara i San Cristóbal de la Laguna (ESPANYA); Buenos Aires (ARGENTINA), indefinit (MÈXIC), Barranquilla (COLOMBIA), Guayaquil (EQUADOR) i Wembley (GRAN BRETANYA)  
Hoy 23084 visitantes (45254 clics a subpáginas)
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis