grup de teatre de gent de més de 65 anys
Navegació  
  Home
  Història del Plus 65
  Espectacles
  Qui som
  Premsa
  Què diuen del Plus 65
  Galeria
  Últimes Notícies
  Contacte
  Llibre de Visitants
  Afegeix el teu link
Història del Plus 65

Història del Projecte Plus 65

Clica a sobre per anar directament a la data que seleccionis.

1. Gener 2004 - Juny 2004

2. Setembre 2004 - Març 2005

3. Març 2005 - Setembre 2007

4. Setembre 2007 - Desembre 2007

5.
Desembre 2007 - Juny 2008




Gener 2004 - Juny 2004


Neix al 2004, quan la directora Tamzin Towsend li proposa a la Pilar Prats, antiga directora de El Galliner (escola de teatre de Girona) la possibilitat d’obrir unes classes de teatre per a gent de més de 65 anys. La Tamzin Towsend estava al corrent d’un grup de teatre de majors de 65 anys que un antic professor seu i amic, en Peter Avery, estava desenvolupant a Anglaterra, ja fa una pila d’anys: el grup és deia 1st Framework. És per això que va decidir intentar endegar un projecte semblant aquí a Catalunya, el lloc de residència habitual de la Tamzin Towsend en aquella època. Va entrar en contacte amb la Pilar i van decidir començar el projecte. Es va obrir un curs al Galliner que va tenir una acceptació molt elevada amb un total de 15 alumnes/actors. Perquè alumnes/actors? Doncs perquè, en el fons, el projecte no es delimitava a oferir unes classes de teatre per a gent gran sinó que anava més enllà: intentar implicar a aquest grup de gent per arribar a poder construir una peça teatral i poder arribar a ser representada.

En primer lloc es van fer unes classes d’entrenament actoral, molts d’ells no havien fet teatre mai a la vida, i va resultar ser tot un èxit. Més tard és va realitzar un petit taller que es va poder presentar en els tallers de fi de curs de l’escola, El Galliner.

En aquesta primera etapa que va des del gener del 2004 al Juny del 2004, paral·lelament a les activitats citades anteriorment, es van realitzar unes entrevistes de vida a tots els membres del Plus 65. La intenció, era compilar material per a la construcció d’una futura obra teatral de ficció a partir de les experiències viscudes pels membres integrants del projecte. D’aquesta tasca se’n va encarregar la dramaturga Anaïss Shaff.

Cal dir que en aquesta primera etapa, també van participar la docent Sílvia Escuder, i la especialista en gent gran MªAntònia Valle.

Es va acabar el Juny i l’Anaïss Shaff es va tancar a casa seva a construir la peça teatral, a  partir de les entrevistes de vida dels membres del Plus 65.



Setembre 2004 - Març 2005

A partir d’aquest moment la Tamzin Towsend, per raons professionals, no podia continuar assumint el projecte i es va posar en contacte amb Xavier Pla, que va acceptar continuar la tasca començada. Així a l’Octubre del 2004, amb un text teatral a la mà, escrit per l'Anaïss Shaff, que es va titular “Tres cops immortal” , es va començar a assajar. El resultat final de la dramatúrgia va ser una petita història fragmentada amb diverses trames d’uns personatges, uns nens, alter ego dels membres del Plus 65. Tot això ambientat a la Girona de la postguerra, o sigui un tros d’història que havien viscuts els membres del Plus 65 en la seva carn. El text era una ficció d’uns esdeveniments reals amb anècdotes reals ficcionades. Per tant, la implicació dels membres del Plus 65 en la història va ser total, doncs moltes coses de les que passaven en l’obra de ficció eren fruit de les seves experiències reals.

El procés d’assajos va durar d’octubre fins a Març de 2004. En Xavier Pla en va assumir la direcció d’escena i la MªAntònia Valle, que continuava vinculada al Plus 65, com especialista amb gent gran, va assumir la  tasca d’ajudant de direcció.

Mentre s’anava assajant, es mantenien converses amb el Peter Avery, director del grup 1st Framework. Va sorgir la possibilitat d’intentar un intercanvi amb el grup anglès, per dotar d’un sentit més enriquidor al projecte. L’escola de teatre el Galliner ho va organitzar tot, van establir unes dates que poguéssim tenir el Teatre Sant Domènech disponible, van buscar els allotjaments, es van posar en contacte amb el Peter Avery i ho van portar a terme. La companyia anglesa i el seu director van viatjar a Girona i van representar una peça que van construir expressament per aquesta trobada. El Plus 65, va aprofitar per estrenar “Tres Cops immortal”. L’intercanvi va ser força profitós tot i les dificultats de l’idioma. Cal tenir en compte que els membres del 1st Framework s’allotjaven en les cases particulars dels membres del Plus 65, la majoria dels quals no sabien anglès. L’intercanvi va durar sis dies on es va poder gaudir d’una experiència semblant a la del Plus 65, però que porta molts anys desenvolupant-se.



Març 2005 -  Setembre 2007

Un cop finalitzat l’intercanvi es va aturar l’activitat del Plus 65, però no va ser per massa temps. Es va obrir una nova línea d’actuació del Plus 65 que era el fet de poder exhibir el resultat del treball a altres places. Es  començà per Centres Cívics i es continuà per diversos pobles i ciutats dels voltants de Girona, molts dels quals eren els llocs d’origen d’alguns dels membres del Plus 65. Molts dels membres del Plus 65 tenien una implicació en el projecte molt gran, fins al punt de que ells mateixos oferien l’espectacle als seus pobles o eren els pobles que els coneixien i entraven en contacte directe amb ells. Així es van realitzar una vintena de representacions de l’obra “Tres Cops immortal”. Cal dir que l’obra s’adaptava a les necessitats tècniques de cada espai de representació i que avui encara es realitzen representacions quan sorgeix l’oportunitat i d’acord amb les dates lliures que tingui la companyia.

Mentre s’anaven realitzant diverses representacions de "Tres Cops Immortal" es va decidir començar una nova producció. Per causes de finançament del projecte es va tenir que reduir les sessions de treball a una sessió setmanal. Això va fer que el ritme de treball de la producció s’alentís fins al punt de no poder estrenar una peça acabada al Juny del 2007. S’estrenà però, un fragment de 25 minuts de la nova producció, titulada  “jo sóc, jo estic (peça inacabada)”, al Juny del 2006. Si a "Tres Cops immortal” fèiem una mirada al passat, aquest cop varem decidir fer una mirada al present. L’espectacle volia ser un toc d’atenció d’aquest fenomen anomenat tercera edat. Es volia desfer els tòpics associats a aquesta edat i reivindicar que, malgrat les limitacions físiques i psíquiques implícites, tot els era possible si ells volien.

Així doncs, es va continuar treballant la peça, durant el transcurs de l’any 2006, fins a la seva estrena definitiva al Maig del 2007. al Teatre Municipal de Girona.
"jo sóc, jo estic" partia de la estructura narrativa proposada per Luís Buñuel en la pel·lícula "El ángel exterminador", construint uns personatges majors de 65 anys presoners de si mateixos i d’una societat classista, esclaus d’un destí estrany moltes vegades forjat no per ells sinó pels adults i les seves necessitats. L’anècdota era ben senzilla:
Una colla d’amics de classe social benestant sortien d’una nit d’òpera. Una de les parelles els convidava a tots a fer una copa a casa seva. La vetllada es desenvolupava amb certa normalitat fins que una de les assistents decidia marxar, però quan arribava a la porta decidia no fer-ho sense saber ben bé el perquè. Altres assistents, més tard, també intentaven marxar però no ho acabaven fent i tampoc sabien ben bé el perquè. Aquesta situació insòlita donava peu a que s’esdevinguessin altres situacions més aviat surrealistes, tenyides sempre per l’humor, on els personatges es treien la màscara que els imposava la seva classe social i es mostraven com si no haguessin que guardar les formes que la classe els exigia. La Caixa de Pandora dels somnis i els desitjos s’havia obert, calia llençar ben lluny la clau, i vigilar que el vent no la tornés a tancar.

 
Un cop estrenat l’espectacle es va decidir iniciar una nova línea de treball amb el Plus 65: el teatre de carrer. Es va pensar que seria una forma teatral idònia per manifestar les inquietuds del grup. Aixa doncs, aprofitant el marc de la presentació dels tallers de fi de curs de l’escola de teatre El Galliner, s’ideà una acció de teatre de carrer o teatre invisible, i es portà a terme el Juny de 2007. S’anomenà: “Els turistes".

Es tractava d’una colla de turistes espanyols que visitaven Girona i els seus voltants, anant a parar als exteriors de la Sala La Planeta, on els espectadors que anaven a veure els tallers hi estaven fent cua. En la paret on es recolzaven els espectadors, els turistes veien o creien veure la Verge Maria. Li feien tota mena de peticions i finalment decidien entrar a la Sala a veure teatre.

 
Setembre 2007 - Desembre 2007

Vam començar l’any amb la intenció de tornar a construir una nova producció. El títol provisional és: “TAC (tresors amagats a casa)” i de moment gira al voltant d’intentar donar veu pròpia als membres del Plus 65, de reivindicar la individualitat de cadascun d’ells.


Desembre 2007 - Juny 2008

Després de l'esperiència positiva de l'acció de teatre de carrer "Els Turistes" vam decidir tornar a elaborar una peça per poder-la estrenar als vols de Nadal. Així ho vam fer. Vam assajar unes quatre setmanes una acció de carrer, que finalment vam titular "Els Cangurs". L'acció era molt senzilla: deu avis surten a passejar els seus sebots un diumenge al matí pels carrers de Girona. S'han de fer càrrec d'ells perquè els seus pares no poden. En el seu passeig aprofiten per fer activitats quotidines i interactuar amb els vianants que es veuen sorpresos per deu avis amb cotxets de nen petit.
L'experiència va tornar a ser força positiva, tot i que aquesta vegada el repte era més gran. La acció era itinerant, la seva durada era molt més elevada i el marge a l'improvisació era molt més gran.

Aprofitant les vacances de Nadal, vam obrir una pàgina web i un blog del grup, per tal de donar a conèixer les nostres activitats a aquells que vulguin saber què estem fent, un nou impuls per difondre els nostres espectacles i la nostra història.
La web la podeu trobar en la següent adreça: http://plus65.es.tl i el blog: http://plus65.blogspot.com.

De moment continuem assajant l'espectacle TAC (títol provisional) i hem obert un diari d'assaig en la pàgina web per tal d'explicar que anem fent dia a dia en la sala d'assaig.
Tampoc oblidem la recent encetada línea del teatre de carrer o teatre invisible.

Vam continuar assajant l'espectacle i finalment li vam canviar el nom, passant-se a anomenar: Electrojoc. Va arribar el Juny i no l'havíem acabat però vam decidir presentar el què teníem fet dins del marc dels Tallers de El Galliner a la Sala Planeta. La representació fou un éxit.






Hora  
   
Publicidad  
   
Pàgines que ens ha citat  
  www.ancianidad.com
www.solomayores.net
www.gentgran.org
www.masde55.com
webscat.ppcc.cat
elrincondeloles.blogspot.com
www.nosaltres.cat
 
Visites  
  juegos gratis
juegos gratis
 
Ciutats que ens han visitat  
  Barcelona, Girona, Vigo, Castellbisbal, Madrid, Salamanca, Puerto de Santa Maria, Hospitalet de Llobregat, Sevilla, Logroño, Tarragona, Lleida, Igualada, Ripollet, Valencia, Marbella, Santa Bárbara i San Cristóbal de la Laguna (ESPANYA); Buenos Aires (ARGENTINA), indefinit (MÈXIC), Barranquilla (COLOMBIA), Guayaquil (EQUADOR) i Wembley (GRAN BRETANYA)  
Hoy 17964 visitantes (37416 clics a subpáginas)
=> ¿Desea una página web gratis? Pues, haz clic aquí! <=